Presentation is loading. Please wait.

Presentation is loading. Please wait.

LA TELEVISIÓ. Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…

Similar presentations


Presentation on theme: "LA TELEVISIÓ. Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…"— Presentation transcript:

1 LA TELEVISIÓ

2 Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…

3 I de comunicació de massa, com el cinema, la ràdio o la TV

4 En la comunicació intervé un emisor que envia informació a un receptor per mitjà dun canal

5 Els missatges poden ser interpretats de forma diferent per cada receptor en els mitjans de massa

6 Per això els mitjans de comunicació veuen tan important conèixer laudiència a qui es dirigeixen

7 A més cal tenir present que la TV utilitzen imatges i so que poden emetre missatges controvertits

8 La TV és el mitjà més eficaç i entra diàriament en totes les llars per això cal fer estudis daudiència

9 Cada vegada més es pot veure TV de diferents maneres, com per Internet o telefonia

10 FINALITATS DE LA TV InformarEducarentretenir

11 La competència entre cadenes fa que la TV tendeixi a explicar històries com una forma doci i evasió, oblidant la missió educativa

12 La constant competència entre cadenes fa que, fins i tot els telenotícies passin a ser cròniques sensacionalistes

13 LLENGUATGE DE LA TV

14 Els programes i sèries de TV són autèntiques composicions audiovisuals i utilitzen un mateix llenguatge que el cinema (planificació, angulació ràccord…)

15 Però a diferència del cinema la TV no sempre explica històries de ficció. Hi ha diferents gèneres (entrevistes, varietats, concursos, informatius, pel·lícules…)

16 La TV també, com el cinema, ha creat un llenguatge propi, tot i que hi ha elements comuns. El pla és la unitat mínima dexpressió

17 També cal un equip delaboració i un guió

18 ORGANITZACIÓ DELS PROGRAMES DE TV Actes, episodis o programes Blocs de producció Seqüències

19 ACTES, EPISODIS O PROGRAMES: Són productes acabats amb una mateixa història que s emet al llarg del temps, setmanal, diari, etc.

20 BLOCS DE PRODUCCIÓ: Són espais dins d un mateix acte que s enregistren d un sol cop, equivalen a una seqüència cinematogràfica

21 SEQÜÈNCIES: Són accions completes respecte al moviment, diàleg o intriga, que es realitzen en un temps determinat

22 Per mantenir l atenció de l espectador cal atendre a la psicologia del relat en aspectes com: Moments de tensióMoments de tensió Moments d humorMoments d humor

23 MOMENTS DE TENSIÓ: Són successos de to dramàtic que augmenten l interès del públic fins arribar al moment de màxima tensió

24 Solen acabar afavorint les espectatives per al capítol següent. Això ajuda a mantenir l espectador fidel a la sèrie

25 MOMENTS D HUMOR: Relaxen l espectador del que està succeint a la trama

26 Per explicar històries els guions dels programes es basen en tres unitats: ACCIÓACCIÓ ESPAIESPAI TEMPSTEMPS

27 ACCIÓ: Són successos que desenvolupen una mateixa trama dramàtica. P.Ex. La sèrie Policias d Antena 3 o El comisario de Tele 5 expliquen la lluita contra el crim, a partir de tirotejos, persecucions, investigacions, etc.

28 ESPAI: Cal indicar els espais habituals on es desenvolupa l acció dels diferents capítols. P. Ex. A la sèrie Siete vidas de Tele 5 l acció es desenvolupa habitualment en els pisos dels protagonistes o el bar de trobada

29 TEMPS: Solen succeir en un temps pròxim a l espectador amb al·lusió a l actualitat. P. Ex. La sèrie Cueéntame cómo pasó de TVE fa referència a successos dels anys 60 i 70 i recorda situacions històriques del moment

30 La sèrie Verano azul presenta una temporada de vacances amb al·lusions a escenaris propers als espectadors, com platges, poble, gents, etc.

31 Cap sèrie no consta d un nombre determinat de capítols, per això necessita un document anomenat (La bíblia) que explica característiques particulars dels personatges i de les situacions per a poder desenvolupar els guions particulars de cada capítol

32 Per a aportar coherència al desenvolupament de l acció cal: NARRADORNARRADOR DIÀLEGSDIÀLEGS

33 NARRADOR: Pot utilitzar-se com a recurs per a referir-se a accions passades, descriure espais o expressar opinions. P. Ex. A la sèrie Cuéntame cómo pasó de TVE La veu de Carlos Hipólito és un element esencial

34 DIÀLEGS: Cal explicar al guió general la manera de parlar dels personatges i cuidar que tingui continuïtat als següents capítols, així es farà creible la història Iván Massagué (Burbuja) El barco Antena 3 TV El barco Antena 3 TV

35 P. Ex. A la sèrie Periodistas de Tele 5 es diferencia la manera culta de parlar del director del diari que la del personatge Chusqui, jove sense estudis que es relaciona amb els delinqüents

36 El document anomenat Guió general hauria de deixar clara l estructura, és a dir, el que s anomena story line El document anomenat Guió general hauria de deixar clara l estructura, és a dir, el que s anomena story line

37 P. Ex. En la sèrie Ana y los siete de TVE el fil conductor (story line) és la història d amor entre la mainadera i el pare de família

38 Aquesta línia argumental es repeteix en totes les sèries: Nada es para siempre, Compañeros, Al salir de clase, etc.

39 Els continguts s organitzen estructuralment segons el: FORMATFORMAT GÈNEREGÈNERE

40 FORMAT: Són programes que s emeten amb la mateixa periodicitat (diària, setmanal, mensual) i tenen les mateixes característiques formals, tot i que les trames varien Dr. Vilches de Hospital central Dr. Vilches de Hospital central Dr. House

41 P. Ex. Una sèrie dramàtica s assembla a una altra, tot i que tractin temes diferents

42 La classificació del format distingeix entre: Programes de ficcióProgrames de ficció Programes de realitatProgrames de realitat

43 GÈNERE: Correspon a programes que s identifiquen pels continguts. Així un mateix format pot tocar gèneres diferents. P. Ex. Formats de ficció TelefilmsTelefilms Grans relats de culteGrans relats de culte Comèdies de situacióComèdies de situació

44 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES

45 Com que la realitat no és controlable els guions dels programes en directe tenen moltes indicacions obertes que permeten als professionals reaccionar

46 No existeix ni un guió literari ni un text exacte i són guies que serveixen d ajuda als presentadors o locutors

47 Els realitzadors coordinen la feina de càmeres i escullen un tipus de pla o moviment segons la necessitat del moment

48 En els partits de futbol hi ha indicacions per a captar diferents aspectes del joc i, fins i tot de la grada

49 Cal tenir reflexos per coordinar les càmeres i es treballa molt amb la improvització

50 LA PRODUCCIÓ TELEVISIVA

51 És l etapa essencial de l elaboració del missatge televisiu. El productor busca recursos per a la creació del programa

52 Aborda presupostos, lloga material i mitjans. És una espècie d intendent del programa

53 ELS ESTUDIS DE TELEVISIÓ

54 La majoria de ficcions televisives es recreen als estudis en escenaris recreats o espais reals

55 La televisió aporta una cosa pròpia que no té el cinema; és la introducció d uns espais exclusius i propis del mitjà

56 Aquests espais fan que tent els decorats, com la il·luminació, com l enregistrament del so són els idonis

57 En un estudi de televisió la realitat no és captada per una càmera, sinó que es crea i organitza perquè la càmera la capti

58 LA POSTPRODUCCIÓ

59 Consisteix en millorar el que s ha enregistrat, afegint efectes de so, música, sorolls, rètols i efectes visuals

60 A la televisió és possible que la postproducció es realitzi simultàniament a la captació de la imatge i el so, mentre que al cinema sempre és una fase posterior

61 Els reportatges que formen part d un informatiu han de passar per una fase prèvia de muntatge

62 La ràpida evolució de la tecnologia permet que la postproducció pugui utilitzar tot tipus d efectes, rètols, animacions, etc.

63 La postproducció s ha convertit en un element indispensable en la creació de programes humorístics

64 També pot incloure opinions dels espectadors, com comunicats interactius que fan que l audiència pugui participar en pantalla

65 GÈNERES TELEVISIUS

66 PRINCIPALSGÈ NERES TELEVISIUS InformatiusInformatius TelerealitatTelerealitat CulturalsCulturals EsportiusEsportius EducatiusEducatius De serveisDe serveis Dramàtics de ficcióDramàtics de ficció ReligiososReligiosos VarietatsVarietats DhumorDhumor MusicalsMusicals PublicitatPublicitat Jocs i concursosJocs i concursos TaurinsTaurins Talk showTalk show Reality showReality show Info showInfo show TelefilmsTelefilms Grans relatsGrans relats Comèdies de situacióComèdies de situació Sèries de gènereSèries de gènere Sèries dramàtiquesSèries dramàtiques FulletonsFulletons CulturalsCulturals DaccióDacció DatzarDatzar

67 INFORMATIUS: Programes que informen de l actualitat, com són els telenotícies, entrevistes, reportatges, etc. P. Ex. Documentos TV (La 2) o Informe semanal (TVE)

68 CULTURALS: Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, ciència…) P. Ex. Días de cine Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, ciència…) P. Ex. Días de cine Eduard Punset del programa Redes de La 2

69 ESPORTIUS: Al voltant dels esports amb entrevistes reportatges i retransmissions. P. Ex. Estadio (La 2)

70 EDUCATIUS: L objectiu és que l espectador, gran o petit, pugui aprendre determinades matèries. P. Ex. Pasapalabra, el gran dictat, Saber y ganar, etc.

71 DE SERVEIS: Proporcionen a l espectador informacions d utilitat pràctica de treball, esdeveniments culturals, sorteigs de loteries, etc. P. Ex. Empléate a fondo (La 2)

72 RELIGIOSOS: Programes de contingut religiós, retransmissions de misses, beatificacions… P. Ex. Últimas palabras (La 2)

73 VARIETATS: Busquen sobretot entretenir l espectador P. Ex. Noche de fiesta (TVE)

74 Últimament la majoria d aquests programes presten atenció sobretot a temes denominats vulgarment del cor o de prensa rosa sobre la vida pública o privada dels famosos P. Ex. Crónicas marcianas (Telecinco)

75 D HUMOR: Programes de contingut humorístic amb números còmics, imitacions, sàtires… P. Ex. Cruz y raya. Com de TVE

76 MUSICALS: Programes de tema musical amb videoclips, actuacions en directe, concerts, etc. P. Ex. Las galas de TVE

77 PUBLICITAT: Són anuncis que ocupen una bona part de la programació. També programes com Teletienda

78 TAURINS: Al voltant de la festa dels toros, amb entrevistes, reportatges i retransmissions. P. Ex. Tendido cerpo de TVE

79 JOCS O CONCURSOS: Els concursants juguen o competeixen per a obtenir un premi Poden ser CULTURALSCULTURALS DACCIÓDACCIÓ DATZARDATZAR

80 CULTURALS: Consisteixen en contestar preguntes de contingut cultural. P. Ex. Pasapalabra d Antena 3, Saber y ganar (La 2), El rival más débil (TVE)

81 D ACCIÓ: Els concursants superen proves físiques o d habilitat. P. Ex. El Grand Prix (TVE) o La Isla de los famosos (Antena 3)

82 D ATZAR: Els concursants encerten per atzar les respostes. P. Ex. El gordo, la Primitiva, etc.

83 TELEREALITAT: Capta una realitat que succeeix a un estudi de TV i que té l aparença de la vida quotidiana. P.Ex. Gran Hermano de Telecinco o també Operación triunfo d Antena 3, etc.

84 SUBGÈNERES DE LA TELEREALITAT Talk showTalk show Reality showReality show Info showInfo show

85 TALK SHOW O PROGRAMA D ENTREVISTES: Un conductor del programa presenta un relat particular. Els programes se solen organitzar per temàtiques: divorcis, malalties, etc. P. Ex. Las tardes de Ana, Diario de Patricia, Ésta es mi historia (TVE1) o La vida con Alicia Senovilla (Antena 3)

86 REALITY SHOW O SHOW D IMPACTE: Sorgeixen als EUA a partir de programes com Unsolved misteries o a Espanya amb Quién sabe dónde (1987)

87 INFO SHOW: Converteixen la informació o el debat en un espectacle, mostrant els aspectes més escatològics de la realitat. P. Ex. Alerta 112 (Antena 3), Sucedió en Madrid (Telemadrid) o Noche de impacto (Antena 3)

88 DRAMÀTICS O DE FICCIÓ: Programes de ficció amb sèries, telefilms o pel·lícules realitzades esclusivament per a la TV

89 DRAMÀTICS O DE FICCIÓ TELEFILMSTELEFILMS GRANS RELATSGRANS RELATS COMÈDIES DE SITUACIÓCOMÈDIES DE SITUACIÓ SÈRIES DE GÈNERESÈRIES DE GÈNERE SÈRIES DRAMÀTIQUESSÈRIES DRAMÀTIQUES FULLETONSFULLETONS

90 TELEFILMS: Llargmetratges creats per la TV. Generalment enregistrats en vídeo. També es diuen movies Llargmetratges creats per la TV. Generalment enregistrats en vídeo. També es diuen movies

91 GRANS RELATS: Adaptacions d obres literàries o biogràfiques de personatges rellevants de la cultura. P. Ex. Los gozos y las sombras, de Gonzalo Torrente Ballester. La Regenta de Leopoldo Alas Clarín o El Quixot de Miguel de Cervantes

92 COMÈDIES DE SITUACIÓ: Conegudes amb el nom anglès de sitcom (situation comedy) de contingut humorístic, es representen en espais tancats. P. Ex. Friends /Canal Plus) o Siete vidas de Telecinco

93 SÈRIES DE GÈNERE: Van tenir èxit les dècades dels 70 i 80, especialment les de gènere policíac, com CSI o Hospital central (Telecinco)

94 SÈRIES DRAMÀTIQUES: El seu nom anglès és dramèdia (drama i mitjans de comunicació) P. Ex. Nada es para siempre (Antena 3), Javier ya no vive solo (Telecinco), Código fuego o Un paso adelante (Antena 3)

95 FULLETONS: Reb el nom anglès de soap operas. Comèdies d emissió diària oferides a mestresses de casa nord-americanes. De contingut sentimental i conflictes de parella amb final feliç. P. Ex. Betty la fea (Antena 3)

96 LA TELEVISIÓ DEL FUTUR TELEVISIÓ INTERACTIVA

97 EL CINEMA A CASA

98 Una TV que aposta per la qualitat i el servei pot aportar cinema a la llar gràcies a les pantalles superpanoràmiques (LCD) amb sistema de so Dolby Surround

99 Una empresa australiana (Arasor Internacional) produeix el que s anomena primer televisor làser del món. El prototip el fabrica Mitsubishi i om pensa que la TV de plasma té els dies comptats

100 S incorpora l efecte 3D sense ulleres

101 LA TELEVISIÓ AL MÒBIL

102 Primerament va sortir el reproductor DVD d ús individual

103 Posteriorment la TV s ha incorporat al mòbil, tot i que de moment l oferta no és àmplia

104 LA TELEVISIÓ INTERACTIVA

105 Ja fa temps que podem comprar programes, com els partits de futbol, pel ·lícules, concerts, etc. Els usuaris ja poden triar els programes

106 També s extendrà la interactivitat a la publicitat, ja que es poden comprar productes directament

107 La interactivitat millora amb la tecnologia de les pantalles tactils

108 DEMOCRATITZACIÓ

109 La democratització es produeix per la transformació dels mitjans socials d Internet en canals de TV i la possibilitat de triar el que l espectador vol veure

110 Les televisions posen a disposició dels internautes els seus continguts a Internet. P. Ex. Les sèries de més èxit d Antena 3 com Los hombres de Paco, El internado o Doctor Mateo estan disponibles a la Web.

111 Microsoft permet també navegar amb la tecnologia Web TV o webcasting amb un televisor i una línia telefònica

112 Llocs com You Tube amb 13 milions d usuaris diaris són altres possibilitats a Internet

113 You Tube passarà de ser un divulgador de vídeos a ser un canal de TV amb sèries i pel·lícules

114 LA RÀDIO

115 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I EXPRESSIVES

116 La ràdio utilitza com a únic suport el so i, com que no fa servir imatges, potencia la capacitat de l oient d imaginar-les

117 Recordem el que va passar amb el programa d Orson Welles La guerra de los mundos on va fer creure als oients que s estava produint una invasió d habitants d un altre planeta

118 Entre les característiques de la ràdio està la de ser una comunicació unidireccional; per això promou programes on l oient, per via telefònica, pot donar la seva opinió

119 La rapidesa amb què pot donar notícies la fan un mitjà dinàmic i atractiu per a l oient i pot competir amb la TV

120 La ràdio també està sotmesa a la quota d audiència i la seva credibilitat supera altres mitjans

121 La publicitat, que és la principal font de financiació basa la seva força en la música

122 CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE DE LA RÀDIO ImmediatesaImmediatesa RapidesaRapidesa IrrepetibilitatIrrepetibilitat ClaredatClaredat ComprensibilitatComprensibilitat AdequacióAdequació BrevetatBrevetat Tonalitat de veuTonalitat de veu

123 COMPONENTS DEL LLENGUATGE RADIOFÒNIC VeuVeu MúsicaMúsica Efectes sonorsEfectes sonors SilencisSilencis

124 ELS FORMATS

125 ELS FORMATS RADIOFÒNICS INFORMATIUSINFORMATIUS DENTRETENIMENTDENTRETENIMENT ESPORTIUSESPORTIUS MUSICALSMUSICALS

126 INFORMATIUS: És el gènere més important i presenta tres tipus d espais Flaix informatiuFlaix informatiu Butlletí informatiuButlletí informatiu NoticiariNoticiari

127 FLAIX INFORMATIU: És una notícia breu que interromp l emissió per a anticipar una notícia important

128 BUTLLETÍ INFORMATIU: Ofereix informacions amb peroides constants; normalment amb els senyals horaris. No sol passar de cinc minuts

129 Els butlletins informatius desenvolupen les dues característiques més importants de la ràdio: rapidesa i simultaneïtat

130 NOTICIARI: Ofereix les notícies produïdes profunditzant en tots els seus aspectes. Normalment durant tres moments del dia, matí, migdia i vespre

131 La seva durada oscil·la entre 30 i 60 minuts i té una estructura dividida en tres parts TitularsTitulars NotíciesNotícies Recapitulació finalRecapitulació final

132 Cada secció se separa mitjançant una cortina musical o ràfega

133 La dinàmica del noticiari s obté per l alternança de veus masculines i femenines que donen sensació de diversitat

134 També la informació es desenvolupa amb formats d anàlis i reflexió a les anomenades tertúlies, normalment a última hora del dia

135 Els noticiaris presenten notícies del temps o del trànsit a primera hora per a passar a esdeveniments del que pot succeir al llarg del dia: les agendes

136 A més de les notícies, altre gènere important és l entrevista. Diferents personatges aprofondeixen una notícia o un tema important a partir de preguntes, respostes i comentaris

137 Els criteris en aquest cas són els de l autoritat del personatge imvitat

138 En aquestes tertúlies i entrevistes es deixen veure les preferències ideològiques de les cadenes radiofòniques

139 El magazin és un gènere molt estès a la ràdio i inclou notícies, reportatges i entrevistes de màxima actualitat

140 Personatges de la política, la societat, la cultura, etc. Ofereixen la seva opinió sobre l actualitat diària per a crear opinió, de vegades partidista i interessada

141 ELS FORMATS D ENTRETENIMENT

142 El gènere d entreteniment més important és el magazin, que comença amb temes d actualitat, entrevistes, etc. Però ofereix a continuació humor, concursos, cultura, gastronomia, viatges, natura, astrologia, cor, música, festes i tradicions

143 Normalment es basen en l èxit del locutor/a que els dirigeix, com Gemma Nierga,, Encarna Sánchez, Antonio Herrero, Luis del Olmo, Julia Otero, etc.

144 ELS FORMATS MUSICALS

145 Ofereixen música de diferents gèneres però, normalment amb el format d un magazin (notícies, entrevistes, etc.) al voltant de la música

146 Les emisores més implicades en aquest format són M-80, Cadena Dial, Cadena 100, Radio Olé, etc.

147 Algunes cadenes ofereixen programacions especialitzades (jazz, folk, dance, clàssica, etc.)

148 Alguns programes inclouen la participació de l oient via telefònica per demanar temes, fer comentaris, etc.

149 FORMATS ESPORTIUS

150 Són els reis de les programacions del cap de setmana

151 N hi ha que fan rodes informatives per tots els escenaris on es desenvolupa la informació esportiva, generalment bàsket i futbol

152 Normalment alternen les retransmissions amb comentaris, humor, notícies, concursos, etc. Recordem a José María García amb el programa Supergarcía Normalment alternen les retransmissions amb comentaris, humor, notícies, concursos, etc. Recordem a José María García amb el programa Supergarcía

153 Ramón de la Morena amb (El larguero), José Antonio Abellán (El tirachinas). A Catalunya Ràdio (No ho diguis a ningú) o les retransmissions d en Pujal

154 Algunes retransmissions esportives es realitzen des de l estudi quan l esdeveniment es dóna per TV

155 En las retransmissions els locutors han de saber contagiar les emocions que senten els espectadors en directe. Aquí recordem a Héctor del Mar i Matías Prats Cañete, pare de l actual locutor d Antena 3 TV

156 FORMATS DE MATINADA

157 Els formats de matinada estan basats en la confidència i la participació dels oients amb discusió, opinió i intercanvi d idees

158 Els programes de matinada són els que permeten més improvització i poc guió. P. Ex. Juntos en la noche o A cielo abierto (La COPE). Esta noche o nunca (Onda Cero). Si amanece nos vamos (Cadena SER). El loco de la colina…

159 La nit ha donat grans professionals com Joaquín Prats, Ana Rosa Quintana, Gemma Nierga, Cristina Tárrega, Isabel Gemio, Jesús Quintero, Carlos Herrera, etc.

160 ESTUDIS D AUDIÈNCIES I PROGRAMACIÓ. LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ DE SERVEI PÚBLIC

161 PROGRAMACIÓ TELEVISIVA

162 La programació televisiva consisteix en organitzar els programes en una emisió contínua

163 Els programes s enllacen com si fossin diferents fases d un mateix text. (un programa ja anuncia el següent)

164 La televisió sorgeix com a servei públic lligada a funcions d informació, de formació i d entreteniment

165 Al principi només existien dos canals i eren patrimoni de l Estat

166 Després van sorgir les cadenes principals tot i que l estat és l amo de les radiofreqüències per on circulen les ones hertzianes i és l estat qui otorga les llicències als operadors

167 Les primeres cadenes privades apareixen a Espanya a la dècada dels 90 i es va crear una guerra d audiència basada en el consum de programes estrella

168 La franja d entreteniment estava basada en sèries americanes, concursos i reality shows

169 Hi ha empreses que detecten l impacte dels programes a partir de qüestionaris i aparells d audiometria instal·lats en un percentatge d habitatges

170 Respecte a la programació cal tenir en compte: Lordre de les programacionsLordre de les programacions El temps que lespectador està atentEl temps que lespectador està atent Lanomenat zàpingLanomenat zàping

171 LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA

172 La continuïtat televisiva és el conjunt de processos que serveixen per a coordinar l emissió i l organització de diferents programes i missatges audiovisuals en televisió

173 MISSIONS DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA

174 Ordenar els continguts de les emissions i controlar la durada de cada programaOrdenar els continguts de les emissions i controlar la durada de cada programa

175 Vigilar que l emissió sigui contínua, sense interrupcionsVigilar que l emissió sigui contínua, sense interrupcions

176 Fer modificacions no previstes en l ordre i duració dels programes.Fer modificacions no previstes en l ordre i duració dels programes. P. Ex. Quan s interromp una sèrie de ficció perquè el locutor dongui una notícia importantP. Ex. Quan s interromp una sèrie de ficció perquè el locutor dongui una notícia important

177 Inserir rètols i altres missatges audiovisuals en els programes que sigui necessari.Inserir rètols i altres missatges audiovisuals en els programes que sigui necessari. P. Ex. Els rètols que anuncien una pel·lícula mentre s emet una retransmissió esportivaP. Ex. Els rètols que anuncien una pel·lícula mentre s emet una retransmissió esportiva Esta noche después de la retransmisión del partido de fútbol se emitirá la película Quo vadis

178 PROPIETATS EXPRESSIVES DE LA CONTINUÏTAT TELEVISIVA

179 Donar ritme a la programació, ja que controla la durada i l ordre dels programes.Donar ritme a la programació, ja que controla la durada i l ordre dels programes. P. Ex. Emetre primer els anuncis llargs i al final els curtsP. Ex. Emetre primer els anuncis llargs i al final els curts

180 Aquesta infueix en el significat final del programa.Aquesta infueix en el significat final del programa. P. Ex. Emetre una falca d anuncis en el moment de màxima tensió

181 PROGRAMACIÓ EN DIRECTE

182 Programes en directe són els que s emeten al mateix lloc i en el mateix temps en què es produeix l esdeveniment. P. Ex. Operación Triunfo

183 VALORS DELS PROGRAMES EN DIRECTE

184 ACTUALITAT: L esdeveniment arriba sense retards, a l instant precís

185 PRESÈNCIA: L espectador es converteix en testimoni presencial del que està passant

186 ESPONTANEÏTAT: Són emissions imprevisibles ja que tot succeeix d una manera espontània i natural

187 VIVACITAT: Als programes en directe hi ha una dosi important d improvització que crea emoció i dinamisme

188 PROGRAMES EN DIFERIT

189 El temps de l emissió és posterior al de l esdeveniment que s engegistra

190 El programa en diferit no produeix en l espectador la presència i l espontaneïtat del programa en directe

191 Les seqüències gravades han estat sintetitzades, tallades, modificade, etc. En la postproducció respecte a les imatges originals

192 Un exemple pot ser el programa Minuto y resultado de la Sexta que resumeix un partit de futbol en tres minuts

193 LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA

194 Cada emisora ofereix una programació segons l àmbit d influències. P. Ex. Nombre d oients, tipus de finançament, dependència d una llengua, etc.

195 La programació és la identitat de l emisora i el millor mitjà per a atreure audiència

196 Les emisores de ràdio sobreviuen a partir d un bon disseny de la graella d emissió

197 També pel reconeixement dels locutors d èxit o reconeguts

198 MOTIVACIONS D UNA EMISORA FinalitatFinalitat ContinuïtatContinuïtat PlanificacióPlanificació CoherènciaCoherència

199 TIPOLOGIA DE LA PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ GENERALISTAPROGRAMACIÓ GENERALISTA PROGRAMACIÓ TEMÀTICAPROGRAMACIÓ TEMÀTICA PROGRAMACIÓ MIXTAPROGRAMACIÓ MIXTA

200 PROGRAMACIÓ GENERALISTA: Són les que atenen a tots els aspectes de la realitat: informatius, esportius, culturals, musicals, esportius, etc.

201 Les principals cadenes generalistes són: SER, COPE, Onda Cero i algunes locals

202 PROGRAMACIÓ TEMÀTICA: Les programacions temàtiques ofereixen especialització en programes per a interesos comuns

203 Les temàtiques són de diverses tendències, com la música, l esport, etc. P. Ex. Los 40 principales o Radio2 clàssica

204 Malgrat ser especialitzats en un sol tema, ofereixen entrevistes, concerts i documents sonors. P. Ex. M-80, Cadena 100

205 PROGRAMACIÓ MIXTA: Fan una programació temàtica però complementada amb programes de caire general

206 LLIURE ACCÉS, ABUNDÀNCIA D INFORMACIÓ I ÚS RESPONSABLE D INTERNET

207 MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LLIURE ACCÉS


Download ppt "LA TELEVISIÓ. Els mitjans de comunicació poden ser de consum individual, com la fotografia, la premsa, el còmic, la fotonovel·la…"

Similar presentations


Ads by Google