Presentation is loading. Please wait.

Presentation is loading. Please wait.

FITOTERÀPIA: TRACTAMENT AMB PLANTES MEDICINALS Berga, 17 de març de 2009.

Similar presentations


Presentation on theme: "FITOTERÀPIA: TRACTAMENT AMB PLANTES MEDICINALS Berga, 17 de març de 2009."— Presentation transcript:

1 FITOTERÀPIA: TRACTAMENT AMB PLANTES MEDICINALS Berga, 17 de març de 2009

2 FITOTERÀPIA: TERAPÈUTICA AMB PLANTES (I) Terapèutica que utilitza les plantes medicinals per a prevenir o curar una malaltia. Shan utilitzat fa milers danys per a tractar les malalties i per a conservar la salut. Les plantes medicinals tenen principis actius amb efectes terapèutics. Són la base de molts medicaments convencionals. Poden aconseguir moltes de les coses dels medicaments convencionals. Poden evitar malalties, curar infeccions, baixar la febre, ajudar a cicatritzar les ferides, calmar el dolor, laxar, ser emprats como a tranquil·litzants o estimulants.

3 FITOTERÀPIA: TERAPÈUTICA AMB PLANTES (II) Les plantes tenen diferent grau de potencia farmacològica en funció del principi actiu que contenen: digital, àrnica, camamilla. Les plantes medicinals tenen un conjunt de principis actius que treballen de forma sinèrgica per a produir un efecte terapèutic. Alguns remeis dherbes no tenen cap efecte i altres inclús poden ser perjudicials.

4 FITOTERÀPIA: TERAPÈUTICA AMB PLANTES (III) Els productes fitoterapèutics solen tenir marges terapèutics molt amples i solen donar menys efectes secundaris que els sintètics: natural no es sinònim d'innocu. Existeix una base científica que recolza leficàcia de molts productes fitoterapèutics per a determinades indicacions, però no per altres. Leficàcia saconsegueix amb lús adequat dels preparats: indicacions i forma dadministració. Cal disposar de productes de qualitat, seguretat i eficàcia contrastades.

5 FITOTERÀPIA: TERAPÈUTICA AMB PLANTES (IV) Els productes fitoterapèutics excepte rares ocasions no són útils en situacions agudes i d'emergència. Poca o nul·la transcendència a lhospital. La fitoteràpia es considera especialment útil en el tractament dafeccions lleus o moderades, com també dafeccions cròniques. Duna mateixa planta es poden elaborar medicaments amb accions diferents en funció de la part de la planta utilitzada o del sistema dextracció.

6 FITOTERÀPIA: TERAPÈUTICA AMB PLANTES (V) Les plantes medicinals han de ser convenientment preparades per obtenir els seus principis actius amb efectes terapèutics. Les exigències de control de qualitat de les plantes es troben descrites a les Farmacopees. Les propietats de les plantes medicinals depenen: Tipus i lloc de conreu Temps de recol·lecció (estació, dia/nit, hora) Forma de secat Forma de conservació Mantenir-les fora de la llum, humitat i calor.

7 RECOLECCIÓ Sha de realitzar quan els principis actius de la planta estan madurs. En general, sha de procedir al secat dels vegetals el més ràpid possible, encara que las herbes seques van perdent poc a poc les seves propietats. flors Les flors shan de recollir acabades dobrir i assecar-les amb paper net. fulles Les fulles shan de recollir abans i durant la floració i col·locar-les sobre un paper blanc o reixeta. plantes senceres Les plantes senceres shan de treure les fulles mustigues i restes de terra. llavorsfruits Les llavors i els fruits no solen necessitar cap tractament. escorces i arrels Les escorces i arrels han de ser dexemplars joves. Herbes seques conservar 1-2 anys recipients petits vidre

8 REQUISITS BÀSICS

9 QUALITAT FARMACOPEA Definició clara i científica Identitat Característiques macro i microscòpiques, característiques organolèptiques, Perfil cromatogràfic, reaccions d'identificació Puresa Humitat, cendres, constants físiques, mataria estranya, dissolvents residuals, contaminació microbiana, metalls pesats, residus de pesticides, aflatoxines, radioactivitat, adulteracions Valoració Contingut en principis actius o marcadors Conservació

10 SEGURETAT I EFICÀCIA Monografies ESCOP (European Scientific Cooperative for Phytotherapy). Monografies de la Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany. Mateixos criteris que en medicaments, no obstant les drogues vegetals no s'adapten als criteris que es fan servir per a principis actius únics. Grup de Treball sobre medicaments a base de plantes HMPWG (Working Group on Herbal Medicinal Products) de lAgencia Europea del Medicament. Marca criteris per a lavaluació de la qualitat, seguretat i eficàcia de les plantes medicinals.

11 MONOGRAFIA ESCOP Definició Composició Dades clíniques Indicacions, posologia y forma dadministració, contraindicacions, precaucions especials, interaccions, embaràs i lactància, efectes sobre la conducció i maneig de maquines, efectes indesitjables, sobredosificació. Característiques farmacològiques Farmacodinamia (in vitro, in vivo, en humans, estudis clínics), farmacocinètica, seguretat preclínica, seguretat clínica Bibliografia

12 REMEDIS DHERBES O FITOTERÀPIA Al igual que els medicaments convencionals els remeis dherbes i els complements naturals poden donar efectes secundaris i reaccions al·lèrgiques. A més poden reaccionar amb altres medicaments que sestigui prenent. Si es fa servir remeis dherbes, cal comunicar-ho al metge. Les embarassades o en període de lactància i les persones que tenen problemes mèdics greus no han de emprar cap remei a base de herbes sense consultar amb el seu metge.

13 INTERACCIONS DE LES PLANTES MEDICINALS AMB ELS MEDICAMENTS Una planta medicinal és com si utilitzéssim un medicament. Les plantes poden interaccionar amb els medicaments i produir efectes indesitjables. Sha de comunicar al metge si es pren alguna planta medicinal. Hipèric o herba de Sant Juan pot fer que altres medicaments perdin efecte o produir efectes tòxics amb altres. Ginseng pot potenciar els efectes dalguns medicaments

14 INTERACCIONS I EFECTES ADVERSOS DE LES PLANTES MEDICINALS PLANTAEFECTES ADVERSOS DOSIS ALTES INTERACCIONS AMB MEDICAMENTS GINKGO BILOBAHemorràgiesAnticoagulants, clopidrogel, dipiridamol, ticlopidina HIPÈRIC o HERBA DE SANT JOAN Trastorns gastrointestinals, reaccions al·lèrgiques, fatiga, vertigen, Antidepressius, ciclosporina, digoxina, midazolam, teofil.lina, warfarina EFEDRAHipertensió, arítmia, nerviosisme, tremolors, mal de cap Cafeïna, descongestius, estimulants GINSENGCefalees, hipertensió, insomni, nerviosisme Antidepressius IMAO anticoagulants, digoxina, antidiabètics orals

15 DOSIFICACIÓ

16 DOSIFICACIÓ Si utilitzem plantes medicinals comercialitzades, cal que descriguin el contingut en principis actius. La forma de dosificació depèn de si utilitzem tisanes, pols de droga, extracte sec o fluid, etc. o la seva forma farmacèutica: gotes, càpsules, supositoris, xarops, etc. Les formes farmacèutiques tenen lavantatge de ser de més fàcil administració, la possibilitat dadministrar dosis més grans i sobretot la seguretat en la constància de les dosis. Existeix un Vademècum de fitoteràpia.

17 PESOS I VOLUMS Cullera de cafè Cullera de postres 5 ml 10 ml = 1g de flors seques = 2 g de fulles seques = 2 ó 3 g de planta = 3 ó 4 g de arrels o rizomes secs = 2 g de flors seques = 3 g de fulles seques = 4 ó 5 g de planta = 5 ó 6 g de arrels o rizomes secs

18 PESOS I VOLUMS Cullera sopera 15 ml Un pessic 4 g de flors seques 4 g de fulles seques 8 g de planta 10 g darrels 2 g de flors i de llavors 3-4 g de fulles seques o planta 10 g darrels g de fulles seques g de planta seca 50 g de llavors g darrels Un grapat

19 DOSIFICACIÓ EN NENS Lactants fins a 2 anys Lactants fins a 2 anys: 1/4 a 1/8 de les dosis dadult. Nens de 2 a 6 anys Nens de 2 a 6 anys: 1/3 de la dosis dun adult. De 6 a 12 anys De 6 a 12 anys: 1/2 de la dosis dun adult En volum En volum: 25, 50 o 100 ml segons el cas, de la tisana preparada.

20 ¿COM PRENDRE LES PLANTES MEDICINALS?

21 TISANES: Infusions fonoll, anís verd, comi. La infusió sutilitza per a preparar parts delicades de les plantes: flors, fulles, branques joves, llavors o els fruits de plantes aromàtiques com el fonoll, anís verd, comi. Trossejar les plantes de manera homogènia. DOSIFICACIÓ: En general de 1-3 culleradetes de les de cafè per tassa daigua o de 5-15 g per litre. Per la planta sencera de 10 a 30 g.

22 TISANES: Infusions PREPARACIÓ: Bullir ml de aigua. Posar la mesura adequada de planta en un recipient. Quan laigua bull, posar-la en el recipient amb la planta i tapar-lo. Deixar reposar 3-5 minuts. Les infusions es conserven durant 12 hores i no es poden tornar a fer bullir. Preparar-les immediatament abans de prendre-les.

23 TISANES:Decoccions Sutilitzen per a les parts dures de la planta como les tiges, les escorces, les branques o les arrels. També per a fulles molt dures i algunes llavors. És important trossejar-les bé. DOSIFICACIÓ: 3 cullerades de planta per mig litre daigua o 20 g per litre. Es prenen 2-3 tasses per dia.

24 TISANES: Decoccions PREPARACIÓ: Bullir la planta amb ml daigua. Bullir entre 1-3 minuts per a fulles dures i tiges; 5-7 minuts per les arrels i escorces; 8-10 minuts si els trossos són gruixuts. Retirar del foc i deixar refredar a temperatura ambient. Es guardaran sempre colades i no més de 12 hores ja que perden els seus principis actius.

25 TISANES:Maceracions Consisteix en extreure en fred els principis actius de la planta, que daltre manera es destruirien pel calor. Es poden fer amb aigua (llinassa), oli (plantes aromàtiques o intestinals) i alcohol (digestius como el oruxo dherbes). Es conserven en un flascó opac o un recipient de vidre de color topazi de boca ample per a facilitar el colat.

26 TISANES: Maceracions PREPARACIÓ: Amb aigua: 12 hores per a parts toves: fulles o flors; 24 hores per a parts dures: arrels, tiges, escorces o llavors. Amb oli: entre 1-6 mesos. Amb alcohol: setmanes, mesos i inclús anys. DOSIFICACIÓ: Entre g per litre de aigua o doli. Es prenen 2-3 tasses per dia o una copeta al dia.

27 COMO PRENDRE ELS PREPARATS Les gotes: afegint aigua. Les tintures: amb aigua en abundància. Les càpsules: prendre un vas daigua com a mínim. Els olis essencials: prendrels sempre sota prescripció mèdica, i dissolts en un terròs de sucre, o desfets en infusió, però mai sols.

28 SITUACIONS ESPECIALS EMBARÀS. Evitar les plantes que sha descrit un cert potencial teratogen. En cas de dubte evitar. LACTÀNCIA. Hi ha molt poca informació. Millor no emprar. PEDIATRIA. Poca informació, la majoria assajats en adults. Dosis aproximades. Emprar només els recomanats. GERIATRIA. Ajustar dosis ALTRES MALALTIES: IH, IR, cardiopaties. Precaució en les dosis i fàrmacs emprats.

29 FARMACIOLA FITOTERAPÈUTICA

30 CAMAMILLA Part utilitzada: flors i tintura Acció farmacològica: antial·lèrgica, antiinflamatòria, relaxant, antiespasmòdica, digestiva, bactericida, fungicida. Indicacions: Pot prendre-la els adults i nens més grans de 3 anys. Via oral: per tot tipus de problemes digestius; des de úlceres bucals i dolor d'estómac fins a còlics i diarrea. Sedant i relaxant suau per lansietat i l'estrès Via tòpica: Inflamacions i irritacions de la pell Preparació: Tapar la infusió ja que la majoria de principis actius estan en el vapor.

31 MENTA Part utilitzada: Fulles, oli essencial Acció farmacològica: antisèptica, antiespasmòdica, descongestionant nasal, expectorant, antipruriginosa, antireumàtica, analgèsica suau. Indicacions: Pot prendre-la els adults i nens més grans de 4 anys. Via oral: per problemes digestius; dispèpsia, flatulència, gastritis, síndrome de colon irritable. Tracte respiratori: Tos i refredats Via tòpica: Dolors reumàtics, pruïja, urticària i irritació de la pell. Contraindicacions: Obstrucció de vies biliars, inflamació vesícula biliar, asma. Efectes secundaris: Inhalació del mentol pot produir espasme de laringe i apnees en adults i nens susceptibles.

32 ROMANÍ Part utilitzada: Fulles seques, oli essencial Acció farmacològica: antiinflamatori, colerètic, colagog, antiespasmòdic, estimulant circulatori. Indicacions: Via oral: per problemes digestius deguts a problemes hepatobiliars Via tòpica: Dolors reumàtics i alteracions circulatòries perifèriques, cicatrització de ferides i antisèptic dèbil. Tònic capil·lar. Contraindicacions: Obstrucció de vies biliars. Efectes secundaris: Precaució a lemprar loli essencial pur per via interna ja que dona efectes secundaris.

33 FARIGOLA Part utilitzada: Fulles i flors senceres Acció farmacològica: antiespasmòdic, expectorant, antisèptica, antioxidant, relaxant. Indicacions: Via oral: processos catarrals, bronquitis i tos irritativa. A més té acció antisèptica de les vies respiratòries, tracte urinari i cavitat bucofaríngia. Via tòpica. Rentat de ferides. Loli essencial és rubefaent i sutilitza en dolors musculars i osteoarticulars. Contraindicacions: El timol està contraindicat en enterocolitis, insuficiència cardíaca i embaràs. Efectes secundaris: Loli essencial pur pot donar nàusees, vòmits, gastràlgies, etc.

34 EUCALIPTUS Part utilitzada: Fulles de rames adultes, oli essencial Acció farmacològica: antitussigen, expectorant, antisèptica. La fulla també és hipoglucemiant. Indicacions: Adults i nens majors 5 anys Via oral: processos catarrals de vies respiratòries altes. Descongestionant nasal Via tòpica. Antisèptic, antiinflamatori i cicatritzant. Afeccions reumàtiques. Contraindicacions: En inflamacions del tracte gastrointestinal, vies biliars i insuficiència hepàtica. Asma. Embaràs i lactància. Efectes secundaris: Rars; nàusees, vòmits i diarrees.

35 TIL·LA Part utilitzada: Flors Acció farmacològica: antiespasmòdic, estimula la sudoració, sedant suau, tònic nerviós, diürètic, calma la tos. Indicacions: Via oral: per refredats i la tos associada. Sedant suau combinat amb passiflora. Contraindicacions: No shan descrit contraindicacions. Efectes secundaris: No es coneixen efectes secundaris a les dosis emprades. Alguna vegada reaccions al·lèrgiques

36 VALERIANA Part utilitzada: Arrels Acció farmacològica: Sedant i inductora del son, espasmolítica i miorelaxant Indicacions: Adults i nens de més de 12 anys. De 3-12 anys sota supervisió mèdica. Dosis adults 2-3 g. Via oral: Tensió, ansietat, irritabilitat, dificultat per conciliar el son. Els efectes sobre el son no són immediats i es requereix un tractament de 2-4 setmanes per una millora significativa. Per l' insomni dosi a mitja tarda i si cal una altre 1-2 hores abans danar a dormir. Contraindicacions: Nens més petits de 3 anys.

37 SOJA Part utilitzada: Llavors (lecitina, fosfolípids, isoflavones) Acció farmacològica: Lecitina de soja: hipolipemiant; fosfolípids de soja: hipolipemiant, hepatoprotector; isoflavones de soja: acció estrogènica dèbil. Indicacions: Lecitina de soja: hipercolesterolèmies lleus i moderades Fosfolípids de soja: hipercolesterolèmies lleus i moderades i hepatopaties cròniques. Isoflavones de soja: prevenció i tractament del símptomes de la menopausa (fogots, prevenció osteoporosi, arteriosclerosi). Contraindicacions: No descrites Efectes secundaris:Els fosfolípids ocasionalment donen alteracions gastrointestinals: mal de panxa i diarrea.

38 TERAPÈUTICA AMB PLANTES

39 DIGESTIONS fonoll, anís, comi o coriandre GASSOS: Infusió o càpsules de fonoll, anís, comi o coriandre després dels menjars. 4 plantes GASSOS AMB DOLOR ABDOMINAL: Infusió amb una barreja de les 4 plantes a parts iguals, després dels menjars o quan hi hagi dolor. camamilla més fonoll DIGESTIONS PESADES: Infusió de camamilla més fonoll després dels menjars.

40 DIGESTIONS boldo, carxofa o card marià MALES DIGESTIONS PER MAL BUIDAT DE LA VESÍCULA BILIAR ( digestions lentes amb amargor de boca i llengua bruta, acompanyades o no de restrenyiment ): Infusió o càpsules de boldo, carxofa o card marià, després dels menjars. No utilitzar aquestes plantes en cas de obstrucció de la vesícula biliar. Agrimònia i/o ortiga blanca, ulmària, té, DIARREES: Agrimònia i/o ortiga blanca, ulmària, té, en infusió, 3 o 4 tasses grans al dia.

41 DIGESTIONS lli o de saragatona, ispagula àloe, sen, càscara sagrada, fràngula) RESTRENYIMENT: Llavors de lli o de saragatona, ispagula. Una cullerada acompanyada dun bon vas daigua, pel matí i per la nit. (Laxants estimulants: àloe, sen, càscara sagrada, fràngula) farigola TRASTORNS DIGESTIUS: Infusió de farigola, sempre que no es tingui gastritis o úlcera gàstrica, perquè loli essencial de la farigola és irritant en aquests casos.

42 Fonoll Anís Comi Camamilla Boldo Carxofa

43 AgrimòniaLli Farigola

44 TISANA DIGESTIVA 25 parts de fulles de menta 25 parts de camamilla comuna 25 parts de fruit de fonoll 25 parts de fruit de fonoll 25 parts de fruit danís verd

45 REFREDATS echinacea Per a PREVENIR-LOS: Al inici de la tardor, càpsules dechinacea, 2 càpsules matí i nit. És aconsellable no prendre-la de forma continuada, fer períodes de descans. echinacea COMPLEMENT DEL TRACTAMENT: Per a prevenir les recaigudes y escurçar la seva durada: echinacea 2 càpsules 3 cops al dia.

46 REFREDATS deucaliptus, marrubí, candelera eucaliptusmarrubí TOS PRODUCTIVA (amb expectoració): Infusió deucaliptus, marrubí, candelera, a parts iguals, 3 tasses al dia. O bé, 2 càpsules deucaliptus + 2 de marrubí matí i vespre. No utilitzar eucaliptus en cas datac agut dasma. pensament + gallaret + farigola TOS SECA: Infusió de pensament + gallaret + farigola a parts iguals 4-5 tasses al dia o 2 càpsules matí, migdia i nit. fulles deucaliptus CONGESTIÓ NASAL: Vapors de fulles deucaliptus. No emprar en cas datac agut dasma o bronquitis espasmòdica.

47 Echinacea EucaliptusMarrubí Pensament GallaretFarigola

48 TISANA PECTORAL 10 parts de anís verd 10 parts darrel de regalèssia 10 parts darrel de regalèssia 20 parts arrel daltea (malvavisc) 20 parts arrel daltea (malvavisc) 20 parts de liquen dIslàndia 30 parts de fulla de tussílag

49 NERVIOSISME valeriana, til·la i passionera, NERVIOSISME en general: Barreja a parts iguals de valeriana, til·la i passionera, 3 tasses al dia. valeriana, til·la i passionera INSOMNI: Barreja a parts iguals de valeriana, til·la i passionera, una tassa a les 8 del vespre i una altre de mitja a una hora abans danar a dormir.

50 ValerianaTil·la Passionera

51 TISANA SEDANT 10 parts de fulles de tarongina 10 parts de fulles de menta 60 parts darrel de valeriana 60 parts darrel de valeriana 10 parts de flor de taronger 10 parts descorça de taronja

52 VÍA TÒPICA ALOE VERA: Incisions a lepidèrmis de les fulles fresques efecte laxant. És la polpa de les fulles que té gel defecte cicatritzant, antiinflamatori, hidratant. Gel dàloe: cicatrització de ferides, cremades, èczemes, dermatitis, irritacions i abrasions de la pell. Les fulles un cop seccionades guardar-les a temperatures baixes.

53 ALOE VERA

54 PÀGINES WEB Espanyol Angles

55 LEGISLACIÓ Les plantes medicinals estan regulades per la Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional del Medicament Les plantes medicinals estan regulades per la Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional del Medicament Les plantes medicinals amb indicacions terapèutiques shan de considerar a tots els efectes com medicaments i estar subjectes als controls de seguretat i eficàcia que sexigeixen a altres fàrmacs. També estableix una llista de plantes que la seva venda al públic estarà prohibida per la seva toxicitat. Article 51.3 (polèmic): que podran vendres al públic lliurement les plantes tradicionals considerades com medicinals i que sofereixin sense referència a propietats terapèutiques, diagnòstiques o preventives, quedant prohibida la seva venda ambulant Directiva del parlament europeu 2004/24/CE que contempla un registre especial i simplificat daquests productes.

56 LEGISLACIÓ A Espanya tres tipus de productes: Especialitats farmacèutiques a base de plantes. Poden estar registrats com especialitats publicitàries o no. Productes de plantes amb registre especial de planta medicinal. Com medicaments. Productes a base de plantes tradicionalment considerades com medicinals. No estan considerats com medicaments i es classifiquen com complements nutricionals i per tant la seva venta és lliure.

57


Download ppt "FITOTERÀPIA: TRACTAMENT AMB PLANTES MEDICINALS Berga, 17 de març de 2009."

Similar presentations


Ads by Google